PRESSEGUERS FLORITS d’Aitona i l’art del Segre

QUÈ VEUREM EN AQUESTA ESCAPADA?

Ens presentarem en el punt de trobada per sortir cap a Aitona, el dissabte a l’hora convinguda. Ens esperen dos dies de visita de la natura i la cultura de les comarques del Segrià i Les Garrigues. 

Aitona

Aquesta vila lleidatana, d’uns 2300 habitants actualment, ja apareix en documents del s. XII sota el nom d’Azitona, mot probablement derivat de l’àrab zäituna (oliva). El seu origen se situa en un antic castell sarraí, reconquerit per Ermengol VI d’Urgell el 1145. Però el lloc ha existit des de molt abans, essent-ne prova les nombroses restes arqueològiques de la zona de Genó, on hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze. A Carratalà també s’hi han trobat restes del mateix periode.  

Encara poden veure’s algunes restes del castell situats sobre un pujol que domina la ciutat. L’església parroquial està dedicada a Sant Antolí. Va ser construïda en el segle XVIII i la seva façana és d’estil barroc. Consta de tres naus. Prop del centre del poble es troba el santuari de Sant Joan de Carratalà. Es creu que la seva construcció és obra dels cavallers hospitalaris i que es va edificar en el lloc en el qual es trobava una antiga mesquita. El santuari, d’estil romànic, apareix citat en documents de 1168 i disposa d’una única nau coberta amb volta de canó.

La principal activitat econòmica és l’agricultura, destacant-ne el cultiu d’arbres fruiters (préssecs, nectarines, albercocs, cireres i peres), i el seu paisatge a la primavera contrasta amb els cultius de secà com el blat, l’ordi, les oliveres o el ametllers. 

En la nostra visita, durant els dies de la floració dels presseguers, que inunden els camps amb un intens color rosat, aprendrem els secrets de la seva cura. No només això, podrem gaudir també de l’espectacle sensitiu del seu intens aroma, a l’hora de la posta de sol, des d’un punt de vista privilegiat. Divisarem un paisatge increïble.

L’Espai guinovart

Un altre punt fort del nostre cap de setmana és la visita a l’Espai Guinovart. La Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt, inaugurada el 1994, és el primer centre d’art  contemporani que es va crear a les Terres de Lleida, i ve marcada principalment per la voluntat de Josep Guinovart de crear un espai per a la creació i la promoció de l’art contemporani i, alhora, un espai amb la seva obra exposada permanentment. L’obra permanent gira entorn a Agramunt, al seu territori, al seu paisatge i a la seva gent, fet que li dóna una singularitat plàstica i conceptual excepcional i que parteix d’una ferma aposta per allò local amb voluntat d’esdevenir universal. La seva no és una obra descriptiva. No imita el món exterior sinó que el crea. Guinovart, apoderant-se de l’ espai, crea un món nou obert a la pròpia memòria de l’ espectador.   

Josep Guinovart i Bertran

Barceloní de naixement, la seva relació amb Agramunt és a través de la seva família materna. Aquesta dualitat es reflecteix en la seva obra a través de la combinació del blau del mar i de l’ocre de les terres de l’Urgell. Gràcies a una beca de l’estat Francès, es traslladà a París on conegué a fons l’obra de Cézanne i Matisse, els quals, al costat de Miró i Gaudí, seran les seves influències més importants. Poc a poc va abandonant la representació i configura un univers on la matèria i els elements esdevenen el seu llenguatge. La seva empremta es coneix en diversos àmbits: el teatre, arquitectura, tapís, escultura, il·lustracions, i molts d’altres. 

LA VINYA DELS ARTISTES

La Vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové, situada a La Pobla de Cérvoles, és una idea de Guinovart, convertida en realitat gràcies a la bogeria d’una familia que s’ha permès somiar i apostar per Les Garrigues com a escenari pintoresc i privilegiat d’un original projecte. 

És una vinya ecològica transformada en sala d’exposicions oberta a tothom, on escultures i instal·lacions de grans proporcions d’artistes com Carles Santos, Guinovart, Joan Brossa, Susana Solano, Evru (Zush) i Frederic Amat, conviuen en llibertat entre ceps i oliveres. La bodega es converteix en el punt culminant d’aquest particular recorregut artístic. 

Allotjament

Aquest cap de setmana tindrem temps per fer el sopar lliuremente, i allotjar-nos al nostre hotel, NH Lleida Pirineus. Situat a la capital de la província, ens ofereix uns voltants de carrers i carrerons, a 10 minuts a peu de la Seu Vella o Catedral Antiga (s. XIII) i a cinc minuts de la Catedral Nova. 

Acabades les visites del matí de diumenge, farem un dinar en grup per acomiadar-nos d’aquests dies i posteriorment agafarem l’autocar de tornada cap a Barcelona. 

Fi del viatge