ROMA: D’AUGUST ALS PAPES

Vueling  - 07:15 Barcelona – 09:00 Roma

Començarem les visites fent una passejada pel Forum Palatí, situat en el turó on la llegenda situa als germans Ròmul i Rem, fundadors de Roma, salvats i alimentats per la lloba cap el 753 aC. Aquest fou l’emplaçament del barri més exclusiu de la Roma antiga, on l’emperador August, del qual aquest any 2014 celebrem el bimil·lenari de la seva mort, va viure tota la seva vida. Durant la visita destacarem aquelles restes arqueològiques vinculades a la figura d’August, com la seva casa i la de la seva esposa Livia, els frescos de la qual es troben al Museo Nazionale Romano del Palazzo Massimo alle Terme. La col·lecció del museu compta també amb excepcionals mostres d’estatuària romana així com grans conjunts de mosaics.

Un dels principals testimonis del període imperial és l’Amfiteatre Flavi, més conegut pel nom de Colisseu. Construït per l’emperador Vespasià fou inaugurat l’any 80 dC amb uns jocs que van durar cent dies i amb una capacitat de 50.000 espectadors. Visitarem també una àrea recentment oberta al públic, l’hipogeu, l’espai que es troba sota l’arena de l’amfiteatre i que comptava amb un complex sistema de muntacàrregues. Al costat del Colisseu hi podrem admirar l’Arc de Constantí, construït per commemorar la victòria de l’emperador sobre Magenci l’any 312 dC.

Continuarem amb la visita al Panteó, un dels edificis més fascinants del món occidental que ha estat motiu d’inspiració de nombroses generacions d’arquitectes i ingeniers. Consagrat com a temple cristià l’any 608, la seva fesomia actual data de les primeres dècades del segle II dC, en temps de l’emperador Adrià, destacant per seu enorme espai interior, cobert per una cúpula de més de 40 metres, oberta al centre per un gran òcul.

Finalment, ens dirigirem al Monte Testaccio, ubicat la zona portuària de Roma prop del Tíber, una muntanya artificial fruit d’anar apilonant les restes d’àmfores que es llençaven al riu, després d’haver servit com a contenidors d’oli, vi i gra per acabar a les muralles de la ciutat, on hi ha un dels monuments funeraris més curiosos de Roma, la piràmide de Gaius Cestius, magistrat del segle I aC, construïda amb maó i marbre.

La presència a Roma de més de 900 esglésies ens permetrà recórrer els primers segles del cristianisme, amb nous edificis aixecats sobre temples antics o que incorporen edificacions anteriors, com és el cas de la basílica de San Clemente data al segle XII tot i que fou construïda sobre una església del segle IV, que s’aixecà damunt d’un temple pagà del segle II, construït alhora sobre una casa romana del segle I.

Visitarem també la basílica de Santa Maria in Trastevere, considerada l’església dedicada a la Verge més antiga de la ciutat, datada a principis del segle III, i que conserva l’estructura i els mosaics romànics del segle XII i també l’església de Santa Sabina fundada l’any 422, en la que hi destaquen les grans columnes corínties de la nau.

Un bon exemple d’església preromànica és Santa Prassede, datada al segle IX, moment en que es van realitzar el magnífics mosaics de la zona absidal per artistes vinguts directament de Bizanci.

Del període romànic són les esglésies de Santa Maria in Cosmedin que tot i tenir el seu origen en el segle VIII, l’edifici actual respon a una reforma del segle XII. Destaquen els seus mosaics però sobretot és coneguda per la Boca de la Veritat, que fou en origen una tapa de clavegueram o bé una font; i Santa Maria Maggiore, que a l’estructura original del segle V s’hi afegiren espectaculars mosaics tant a la façana com a l’absis al segle XIII. En el seu interior, les capelles Sixtina i Borghese o Paulina, guarden les restes dels papes pertanyents a aquestes famílies, alhora que també hi ha la tomba de l’artista Gian Lorenzo Bernini.

L’església de Santa Maria Sopra Minerva és l’única església gòtica de Roma malgrat haver patit nombroses modificacions. Aixecada sobre un antic temple dedicat a Minerva, guarda nombrosos tresors en el seu interior com els frescos de Filippino Lippi de la capella Carafa, una escultura poc coneguda de Miquel Àngel, Crist portant la creu, així com les tombes dels papes Medici Lleó X i Climent VII.

Finalment visitarem una de les edificacions més importants del Renaixement romà, és el Tempietto di San Pietro in Montorio. Aixecat on la tradició situa la crucifixió de Sant Pere, l’arquitecte Bramante va projectar un temple circular d’inspiració clàssica, que resumeix sublimment l’esperit d’aquest període.

Després del saqueig de Roma per part de Carles V l’any 1527, la ciutat que havia estat el bressol del cristianisme haurà d’esperar fins pràcticament el final d’aquesta centúria per iniciar la seva recuperació. Serà de la mà del papa Sixte V (1585-1590) quan Roma recuperarà l’esplendor que havia tingut en els temps de l’Imperi. La ciutat dels papes havia de superar la ciutat dels cèsars, iniciant-se així un període de frenètica activitat urbanística que canviaria per sempre més la fesomia de la ciutat, amb la finalització de les obres de Sant Pere del Vaticà, la restauració d’elements de l’antiguitat, l’obertura de nous carrers, avingudes i grans places, la construcció de nous edificis…

Un dels millors exemples d’aquesta transformació ja en època barroca el constitueix la Piazza del Popolo, projectada el 1538 com a entrada majestuosa a la ciutat, malgrat que l’aspecte que presenta avui és una intervenció neoclàssica de Giuseppe Valadier (1823). Des de la plaça, s’obren les tres vies d’entrada, el Tridente, custodiades per les esglésies barroques simètriques de Santa Maria dei Miracoli i Santa Maria in Montesanto, i projectades per Carlo Rainaldi. També a la plaça, trobem l’esplèndida església de Santa Maria del Popolo, compendi artístic renaixentista i barroc on destaquen les capelles privades de famílies romanes com els Chigi, Cerasi o Della Rovere. En el seu interior hi trobarem obres de Caravaggio, Bernini, Rafael o Annibale Carracci.

Un altre gran espai el constitueix la Piazza Navona, ocupant l’antic emplaçament de l’estadi de Domicià del segle I dC, i dominada al centre per la Font dels Quatre Rius de Gian Lorenzo Bernini, encarregada pel papa Innocenci X com a homenatge als principals rius dels continents coneguts fins aleshores, el Nil, el Ganges, el Danubi i el riu de la Plata. Al seu davant, l’església de Sant’Agnese in Agone, també barroca tot i que dissenyada pel gran rival de Bernini, Francesco Borromini. Encara a la plaça, destaca la façana del Palazzo Pamphili, construït pels arquitectes Girolamo Rainaldi i Borromini per celebrar l’elecció com a papa de Giovanni Battista Pamphili, conegut com a 
Innocenci X. El palau guarda una de les millors col·leccions privades d’art de Roma amb obres de Rafael, Tintoretto, Brueghel, Ticià, Caravaggio… i el conegut retrat de d’Innocenci X realitzat per Velázquez. Entre les esglésies destaca Il Gesù que constituirà el model d’església contrareformista construïda seguint els decrets del Concili de Trento, intervenint en el seu projecte Jacopo Vignola i Giacomo della Porta, mentre que la basílica de San Giovanni in Laterano serà el preludi del gran complex vaticà, ja que fins al segle XIV fou el principal lloc de culte del Papa de Roma. L’actual edifici és una reforma del papa Innocenci X portada a terme per l’arquitecte Francesco Borromini.

D’aquest mateix arquitecte són dues obres mestres de l’arquitectura barroca: l’església de Sant’Ivo alla Sapienza, en la que Francesco Borromini ens delecta amb un complex disseny geomètric i San Carlo Alle Quattro Fontane, mostra primerenca de la seva genialitat.

L’art barroc a nivell escultòric l’haurem de buscar en la modesta església de Santa Maria della Vittoria, sorprenent-nos amb una de les millors escultures del barroc italià, l’Èxtasi de Santa Teresa de Bernini, un encàrrec de Federico Cornaro alhora que a San Pietro in Vincoli descobrirem el manierisme de Miquel Àngel en la tomba inacabada del papa Juli II, amb l’escultura del Moisès.

Tot passejant també tindrem l’oportunitat de veure la Fontana di Trevi, actualment en restauració i la Piazza Spagna amb l’escalinata de Trinità dei Monti, un dels indrets més valorats pels viatgers del Grand Tour des del segle XVIII. Finalment, la visita al Museo e Galleria Borghese, situat en un dels principals parcs de la ciutat, ens descobrià a l’interior de la vila encarregada pel cardenal Scipione Borghese, la seva immensa col·lecció d’art, amb peces escultòriques de Bernini com el Rapte de Proserpina o Apol.lo i Dafne; el retrat de Paulina Bonaparte d’Antonio Canova i una pinacoteca encapçalada per les obres de Caravaggio, un dels artistes predilectes del cardenal, juntament amb peces de Rafael, Corregio, Cranach o Rubens.

Ubicada en el lloc on fou enterrat l’apòstol Sant Pere, la basílica del Vaticà fou erigida per Constantí el Gran entre el 326 i 330 dC. Durant tota l’Edat Mitjana, esdevingué un gran centre de peregrinació malgrat que no fou fins al segle XV que els papes van posar una atenció especial en la seva construcció. Els principals arquitectes del Renaixement van treballar en el disseny de la basílica, Bramante, Rafael, Antonio da Sangallo, Miquel Àngel i ja en temps del Barroc la continuaren Giacomo della Porta, Domenico Fontana i Carlo Maderno. En el seu interior hi ha veritables fites de la història de l’art, com la Pietat de Miquel Àngel o el Baldaquí de Sant Pere de Bernini, qui a més, va donar la forma definitiva a la gran plaça que precedeix el temple.

La importància del papat en el món occidental es tradueix en una immensa col·lecció d’obres d’art que s’exposa en els Museus Vaticans, que comprenen des de la decoració de les estances vaticanes, essent les més representatives la Capella Sixtina de Miquel Àngel, o les estances privades del papa Juli II pintades per Rafael fins a l’espectacular pinacoteca que reuneix els principals noms de la pintura europea.

Vueling  - 20:45 Roma - 22:30 Barcelona